Digitalització a l’AECV: de l’operativa a la governança amb impacte social

1 Paper actual de les tecnologies digitals a l’AECV

Actualment, les tecnologies digitals a l’AECV tenen un paper operatiu, comunicatiu i de relació amb la comunitat. La seva pàgina web no serveix només d’aparador, sinó que és una eina funcional que permet:

  • Reservar pistes.
  • Inscriure’s a activitats.
  • Comprar o llogar material esportiu.
  • Consultar l’agenda i serveis.
  • Accedir a formularis i intranet.

També, incorpora diferents projectes en el seu ecosistema com Espai de Mar i Ravalora’t, per facilitar la coordinació i la visibilització.

Els elements de transparència bàsica com la memòria anual, dades de l’equip i polítiques de privacitat també estan incorporats, però amb una orientació a la gestió i prestació de serveis, hi ha poca orientació a la participació i governança democràtica.

2. Oportunitats de la digitalització

  • Millora de l’accessibilitat i inclusió: Tenir una digitalització més avançada (sempre mantenint canals presencials) podria reduir barreres d’accés amb les següents característiques:
    • Processos d’inscripció simplificats.
    • Accés digital a ajuts econòmics.
    • Comunicació directa amb famílies.
    • Informació clara i multilingüe.
    • Seguiment educatiu de tots els participants.
  • Governança i participació: L’AECV podria implementar una eina com Decidim amb els següents usos:
    • Poder fer consultes periòdiques a famílies i joves sobre activitats i programació.
    • Tenir uns pressupostos participatius per decidir part dels recursos destinats a projectes socials o esportius.
    • Fer unes votacions estructurades en decisions importants com noves activitats i prioritats estratègiques.
    • Crear espais deliberatius digitals per recollir propostes de la comunitat.
  • Transparència i rendició de comptes: L’entitat podria evolucionar cap a una transparència més sòlida incorporant:
    • Estructura de govern com la junta i els òrgans.
    • Memòries completes i comparables anualment.
    • Fonts de finançament (percentatge subvencions vs. ingressos propis)
    • Canals de participació actius.
    • Indicadors d’impacte social.
  • Dades i impacte social: L’associació podria utilitzar les dades per generar valor real.
    • Recollida de dades amb formularis d’inscripció, registre d’activitats, seguiment d’assistència i programes formatius.
    • Processament de les dades amb una base CRM centralitzada amb dades agregades però anònimes.
    • Indicadors clau com el % dels participants becats, % de participació femenina, diversitat d’origen, inserció laboral de joves i taxa d’abandonament esportiu.
    • Retorn amb publicació anual a la web, informes visuals i el generat i aconseguit a la comunitat.

3. Riscos i tensions

  • Dependència tecnològica: L’ús d’eines privatives pot ocasionar costos creixents, poca autonomia i dificultat per migrar dades. La solució és avançar progressivament cap a programari lliure i sobirania tecnològica.
  • Gestió de dades sensibles: Hi ha un alt risc reputacional i legal amb la necessitat de governança clara en una entitat que treballa amb menors i col·lectius vulnerables. S’ha d’establir una política de dades ètica i transparent per millorar aquest punt.
  • Bretxa digital: Hi ha un risc d’exclusió de famílies amb menys accés tecnològic, menys competències digitals i amb barreres lingüístiques. La solució és tenir un model híbrid digital i presencial.
  • Impacte ambiental: La digitalització també genera una petjada ecològica, això es pot reduir o minimitzar amb servidors sostenibles, optimitzar els recursos digitals i tenir coherència amb els valors ecosocials.

4. Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

  • Utilitzar la pàgina web com a espai de transparència real: S’ha de ser transparent i publicar un organigrama, la junta directiva, pressupostos, fonts de finançament i indicadors d’impacte.
  • Crear una participació digital estructurada: Implementar progressivament amb Decidim consultes, deliberacions, votacions i pressupostos participatius.
  • Definir una política de dades ètiques i establir quines dades es recolliran, per què, qui podrà accedir-hi i com es protegiran. Fer una separació de dades sensibles i dades agregades públiques.
  • Sobirania tecnològica: Prioritzar eines d’open source, reduir dependències i garantir control de dades.
  • Finançament col·laboratiu: Utilitzar plataformes com Goteo per projectes digitals com una app comunitària, una plataforma d’impacte i sistemes de beques digitals.
  • Mantenir un model híbrid: Utilitzar la tecnologia juntament amb la proximitat humana per no excloure a ningú.

Finalment, concloure que el més important no és digitalitzar més, sinó digitalitzar d’una millor manera. Evolucionar de l’enfocament operatiu a una digitalització que reforci la governança democràtica, la transparència, la sobirania tecnològica i la gestió ètica de dades. Això serà que la digitalització d’AECV sigui una palanca real de transformació social alineada amb els valors de l’Economia Social i Solidària.

 

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

Decidim. (2026, 3 septiembre). https://decidim.org/es/

Fuster Morell, M., Espelt, R. i Renau Cano, M. (2021). Cooperativismo de plataforma: análisis de las cualidades democráticas del cooperativismo como alternativa económica en entornos digitales. CIRIEC-España. https://ciriec-revistaeconomia.es/wp-content/uploads/CIRIEC_102_01_Fuster_et_al.pdf

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848

Entrada similar

Deixa un comentari