21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1

Públic

Quin paper tenen actualment les tecnologies digitals a l’AECV?

Actualment, les tecnologies digitals tenen un paper operatiu, de comunicació i relació entre usuaris i comunitat dins de l’AECV.

A la pàgina web de l’associació, podem veure com estructura digitalment una part important de la seva activitat, té espais diferenciats de compres, lloguers i inscripcions, agenda d’esdeveniments, formularis de contacte, presència a xarxes socials i accés a una intranet. La seva pàgina principal no és un aparador, sinó que facilita l’accés als serveis i processos com la reserva de pistes, compra o lloguer de material esportiu o les inscripcions a activitats.

També té uns diferents espais digitals vinculats al seu ecosistema, com Espai de Mar i Ravalora’t, connectats des del mateix entorn digital. Aquesta digitalització funciona com una eina de coordinació i visibilització de projectes diversos.

La web també aposta per la presentació pública de l’entitat amb les seves línies d’actuació, mostrant dades bàsiques de l’equip, publicant la memòria de 2024 i polítiques de privacitat, compromís d’accessibilitat i canal de denúncies.

A banda d’aquesta digitalització bàsica que l’entitat ja ha superat, a part de la digitalització funcional i instrumental, li falta una digitalització orientada a la governança democràtica amb un espai central de participació i decisió.

Oportunitats que ofereix la digitalització a l’AECV

• Millorar l’accessibilitat i l’abast social: La digitalització ajuda a millorar l’accessibilitat als serveis, és important pel seu treballa amb infants, joves i col·lectius vulnerables. Una plataforma digital ben dissenyada podria tenir:
  • Inscripcions més simples.
  • Informació clara sobre activitats i requisits
  • Consulta d’ajuts econòmics.
  • Comunicació directa amb famílies.
  • Seguiment educatiu i esportiu dels participants.

Una bona digitalització ajudaria a reduir les barreres d’accés i fer més inclusiva la relació amb l’entitat, mantenint sempre els canals presencials i suport humà.

• Reforçar la governança i la participació: La tecnologia podria fer més visible i pràctica la participació de les famílies, joves i treballadors en la vida de l’entitat, podrien fer:
  • Espais digitals de consulta o deliberació.
  • Pressupostos participatius per a projectes comunitaris.
  • Votacions sobre aspectes específics de la programació.
  • Retorn periòdic sobre els resultats i l’impacte social.

Com vaig comentar a la primera activitat, la governança democràtica és coherent amb la naturalesa d’aquesta associació, però és poc visible públicament.

• Millorar la rendició de comptes i la transparència: La digitalització pot reforçar molt la transparència a través de:
  • Memòries anuals completes.
  • Indicadors d’impacte social.
  • Composició dels òrgans de govern.
  • Percentatge dels ingressos propis vs. de les subvencions.
  • Canals de participació i retorn.

• Generar coneixement útil per a l’impacte social: Les dades digitals ajudaran a conèixer millor l’activitat i el seu impacte amb:
  • Nombre de participants becats.
  • Percentatge i unitats de participació femenina.
  • Abandonament esportiu.
  • Permanència en les activitats.
  • Diversitat d’origen.
  • Inserció laboral de joves formats.
  • Percentatge i unitats de participació per franges d’edat.

Riscos i tensions de la digitalització

• Dependència tecnològica: Si l’associació utilitza eines propietàries, serveis tancats o plataformes comercials per gestionar dades, reserves o les comunicacions, pot tenir risc de dependència de proveïdors externs i pot tenir problemes en:
  • Dificultat per migrar dades.
  • Poca capacitat d’adaptació.
  • Dependència estratègica.
  • Costos creixents.
    Hauria d’apostar per programari lliure, arquitectures obertes i sobirania tecnològica.

     

• Riscos en la gestió de dades: Controlar, governar i saber si es poden compartir o reutilitzar amb criteris democràtics és clau per les dades. En una entitat amb menors i col·lectius vulnerables és molt sensible aquesta gestió de les dades personals, educatives i socials. Si no es tracta aquestes dades amb criteris de privacitat i sobirania, poden aparèixer riscos reputacionals, legals i ètics.

   

• Bretxa digital i exclusió: La digitalització és positiva, sempre que es mantinguin els canals presencials, perquè en un territori amb diversitat d’orígens, vulnerabilitat econòmica, pot deixar fora famílies amb menys competències digitals, menys accés a dispositius o menys domini de l’idioma.

• Impacte ambiental de la infraestructura digital: No ens hem d’oblidar del component ambiental i en considerar aspectes com servidors verds, traçabilitat i coherència social per la petjada ecològica de la digitalització. 

Estratègies per una digitalització alineada amb l’ESS

• Convertir la pàgina web en un espai de transparència real: S’ha d’incorporar una rendició de comptes més complets amb documentació important com:
  • Organigrama.
  • Composició de la junta.
  • Reglament intern.
  • Memòries anuals.
  • Pressupostos resumits.
  • Fonts de finançament.
  • Indicadors d’impacte.

• Incorporar eines de participació digital: Implementar una eina de participació com Decidim seria molt recomanable per a consultes, grups de treball o processos deliberatius. Això faria que la digitalització, evolucioni de només un canal de servei a incloure un canal de governança comunitària.

• Política de dades ètica: L’associació hauria d’elaborar una política de dades més clara que pugui respondre a aquestes preguntes:
  • Quines dades recopilarà?
  • Per què les utilitzarà?
  • Qui té accés?
  • Com es protegiran i es governaran?
    S’haurien de diferenciar les dades sensibles de les dades agregades d’impacte social, on aquestes dades no sensibles es podrien publicar de forma anònima per reforçar la transparència i coneixement col·lectiu.

• Mantenir la lògica híbrida i comunitària: S’ha d’incloure eines digitals, però sempre amb suport humà i acompanyament, per tant, no s’ha d’abandonar el canal presencial.

• Finançament col·laboratiu i aliances: S’hauria d’explorar fórmules com el matchfunding o plataformes com Goteo per reforçar el finançament mixt i comunitari, a l’associació li aniria molt bé per poder finançar projectes digitals com:
  • Plataforma d’indicadors d’impacte.
  • Crear una app comunitària d’activitats.
  • Eines de seguiment d’ajuts i beques.

Per acabar, puc dir que la clau no és digitalitzar més, sinó digitalitzar millor. Així s’aconseguirà passar d’una digitalització orientada a la gestió i prestació de serveis, a una orientada en la transparència, la governança digital i la gestió democràtica de les dades. Això reforçarà l’entitat en inclusió, participació, arrelament territorial i impacte social.

Bibliografia

AECV – Associació Esportiva Ciutat Vella. (s. f.). https://www.aeciutatvella.cat/

GOTEO – Goteo (s.f.) https://www.goteo.org/

Renau Cano, M., Fuster Morell, M. i Espelt, R. (2021). Democratizando la economía de plataforma. Oikonomics. hdl.handle.net/10609/150226

Webinar La digitalización de la economía social y solidaria. UOC. https://aula.uoc.edu/courses/77083/pages/webinar-la-digitalitzacio-de-leconomia-social-i-solidaria?module_item_id=2999848